Història
L’origen del lloc fou un poblat ibèric o un castell protohistòric (entre el primer mil·lenni a C. I la conquesta romana). El castrum de Corbera apareix per primera vegada en un document escrit el 1153, citat a la carta de donació del castell de Miravet, cedit per Ramon Berenguer IV als templers. No es coneix, però la carta de poblament de Corbera que podria datar-se cap a finals del segle XII. Si més no, d’aquesta època són les úniques restes del castell desaparegut que encara es conserven: les pedres d’una esplèndida galeria, els capitells de la qual estan decorats amb la creu de l’Orde del Temple.
El 1317 la jurisdicció de Corbera i la resta de la Batllia de Miravet va passar els hospitalers i des d’aleshores formà part de la Castellania d’Amposta.
La vila ha estat destruïda en diferents ocasions. El 1463, a la guerra contra Joan II, l’arquebisbe de Tarragona, Pere d’Urrea, reduí “per combat i amb força d’armes” Corbera, Ascó, Vilalba, Batea i La Fatarella, partidaris de la Generalitat de Catalunya. També va compartir amb la resta de la comarca els trasbalsos de la Guerra dels Segadors. Durant la Guerra de Successió les tropes franco-castellanes ocuparen la vila definitivament el 6 de febrer de 1707. La Guerra Civil de 1936-39 va portar a Corbera el pitjor desastre de la seva història: durant la Batalla de l’Ebre el poble quedà pràcticament enderrocat i això va motivar que els veïns es traslladessin a la part baixa del poble. D’aquesta manera, les ruïnes abandonades esdevingueren un símbol d’un poble en l’episodi de més tràgic de la història recent.
El Poble Vell
El parlament de Catalunya va declarar “Lloc d’interès històric” al poble de Corbera d’Ebre (Terra Alta) que descansa al cim d’un turó a 337 metres d’alçària; on una munió de cases en runes donen constància d’allò que fins al 1938 va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol, l’església de “Sant Pere” des d’on es pot contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies d’enfrontament que va durar la Batalla de l’Ebre.
A la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l’Ebre va ser un dels episodis més importants, tant per la violència i la durada dels combats com per les conseqüències que se’n van derivar. La batalla, va començar el juliol de 1938 i va acabar a mitjans de novembre del mateix any. Van morir milers de combatents dels dos bàndols i va determinar la caiguda de Catalunya i, posteriorment, l’enfonsament de la resta del front republicà.
Per a Espanya, la derrota va provocar la desaparició de la II República. Per Catalunya, va representar la pèrdua dels seus òrgans de govern, un greu obstacle per al manteniment i progrés de la seva cultura, una alteració demogràfica, un trasbals econòmic i la pèrdua de l’oficialitat del seu idioma.
L’abecedari de la llibertat
L’abecedari de la llibertat s’articula al voltant de 28 lletres que estan ubicades a diferents indrets del poble vell de Corbera d’Ebre.
Aquesta ubicació geogràfica té un simbolisme especial, ja que el Poble Vell va patir els efectes devastadors de la Guerra Civil Espanyola. L’ABECEDARI DE LA LLIBERTAT vol ser un monument universal a la pau mitjanant el codi universal de les lletres i el testimoniatge i compromís del món de l’art en la negació de les guerres i les confrontacions bèl·liques. Els 25 artistes que exposen les seves obres fetes amb diferents tècniques i materials, comparteixen una mateixa idea: les lletres han de portar a les paraules i, d’aquestes n’ha de sortir la fraternitat.
Abecedari de la Llibertat
Centre d’interpretació 115 dies
L’espai està ubicat en un edifici de nova planta, construït per l’Ajuntament de Corbera d’Ebre, situat al carrer de Freginals d’aquesta població.
El Centre d’Interpretació de Corbera d’Ebre és, per les seves dimensions, el més gran de tots els programats. Per aquesta raó i per la seva ubicació, a prop del Poble Vell de Corbera, esdevé l’eix vertebrador de tot el discurs expositiu contemplat al projecte i la base de partida de les rutes o itineraris que se’n deriven.
Les intervencions programades per aquest espai s’han dut a terme en diferents fases. En una primera fase s’ha habilitat, en una part de la primera planta, la sala de recepció de visitants, punt d’acollida on se’ls proporcionarà tota la informació necessària per poder recórrer les rutes o itineraris dels Espais de la Batalla de l.Ebre. Aquest espai també compta amb un excel·lent mirador al terrat de l’edifici, des d’on es pot contemplar l’entorn natural del complex, que va jugar un extraordinari paper durant la batalla.
Al llarg de l’any 2007 es completà l’actuació a la primera planta de l’edifici amb l’execució del seu projecte museogràfic, basat en el guió encarregat al Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Joan Villarroya, i dedicat a l’explicació de la Batalla de l’Ebre des del punt de vista bèl·lic i polític.
Sota el títol de 115 dies, aquest Centre d’Interpretació ofereix al visitant una visió completa del que van significar aquells 115 dies de combats a l’Ebre, tant des del punt de vista de les diferents accions bèl·liques de les ofensives i contraofensives que ambdós exèrcits protagonitzen al llarg d’aquells dies, com des del punt de vista de les conseqüències polítiques que va tenir la batalla, tant durant el seu desenvolupament com després de la derrota republicana. A més, l’exposició compta amb una introducció per situar el visitant en la realitat històrica del juliol de 1938.
Horaris
dimarts a dissabte
matí de 11 a 14h.
tarda de 16 a 19h.
diumenge
matí de 11 a 14h.
tarda tancat